Ortigues és una història antiga i és un poema nou, dividit en vint-i-quatre tiges. Va néixer de la lectura de la rondalla de Na Magraneta i del conte de la Blancaneus dels germans Grimm; va néixer perquè intentant superposar i contrastar aquestes dues narracions no em vaig resistir i, dins de les fissures i de les esquerdes que s’hi generaven, hi vaig voler sembrar imatges i paraules meves. No es tracta de comparar Na Magraneta amb la Blancaneus, perquè qui compara jutja... es tracta, més bé, de voler donar una altra vida a aquests personatges i a l’energia que desprenen. Tot es pot reduir a la por i a la passió, a la crueltat i a la bellesa, i em va fascinar, així com em van fascinar les il·lustracions que Miquel Jaume va aportar treballant el símbol de la magrana i de la figura femenina que neix i mor en ella. Ortigues és un cant que, enmig d’un bosc, al costat d’un bagul de vidre, s’alça i s’enlaira talment una ferida antiga que ja no sagna.
