La cerca de la pròpia identitat ha dut Maria Antònia Massanet a la poesia i batec s'ofereix com una dialèctica sense concessions amb el propi cos. Poesia del cos i des del cos, ofert com a substància. [Lluïsa Julià]
Massanet contribueix a desarticular els binomis constituents de la nostra cultura i el poemari esdevé una mena d'autografia corporal, un relat des de l'experiència de l'alteritat encarnada: si em llegeixes el cos em sabràs com a altre, literalment alterada, transformada per aquells/es que m'han precedit, per les persones amb qui he estimat, per tu que ara em llegeixes i em redescobreixes, per qui -com jo, escriu-. Escric perquè no m'avinc amb les paraules que pretesament em diuen i maldo per trobar-me (en) d'altres. [Meri Torras]
