La novel·la negra i policíaca a Catalunya no va tenir una tradició pròpia 02014;amb permís de Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo02014; fins ben entrada la dècada dels setanta. Precisament, un dels artífexs va ser Jaume Fuster i Guillemó (1945-1998), que va inaugurar un camí que ja no tindria aturador per a la literatura que ell va anomenar de «lladres i serenos». El llibre que teniu entre mans pretén mostrar bona part de la recepció del gènere durant aquells anys, a més d02019;oferir una anàlisi de l02019;obra policíaca de l02019;escriptor: novel·les, traduccions, guions, tasques editorials, articles teòrics, opinions i documentació inèdita són una bona mostra del seu grau d02019;implicació.
Un assaig sobre un escriptor sense límits, treballador incansable, innovador infatigable i jugador compulsiu que ens va dur a la modernitat del gènere a casa nostra tal com ho van fer d02019;altres escriptors com Jean-Patrick Manchette, Leonardo Sciascia o Manuel Vázquez Montalbán en les seves respectives llengües.
