En un conegut diàleg de Nietzsche, un caminant parlava amb la seua ombra, la qual prenia la paraula després que ell hagués estat molt de temps en silenci. Aquesta imatge serveix per donar títol a L'autor sense ombra, un estudi sobre el procés de despersonalització que van experimentar alguns escriptors moderns (Novalis, Keats, Baudelaire, Rimbaud i Browning, entre d'altres) i, en especial, sobre les principals estratègies poètiques que van fer servir per objectivar el seu jo o allunyar-se'n. En l'àmbit català, tres autors de començaments del segle XX també van jugar a posar-se una màscara literària que signava els seus textos o parlava per ells: Caterina Albert rere Víctor Català, Jaume Bofill i Mates rere Guerau de Liost i Eugeni d'Ors rere Octavi de Romeu. Aquest volum dóna a conèixer la funció d'aquests pseudònims, àlter egos i heterònims literaris, que són els primers autors sense ombra de la literatura catalana contemporània.
