La por és un termòmetre essencial que compartim les persones de totes les cultures, els gèneres i les edats del món, una mena de radar que avisa el cos quan s’ha de preparar, i que ens ha fet mossegar-nos la llengua més d’un cop per mantenir-nos sans i estalvis. Però quan no sabem què fer-ne i està a punt de vèncer-nos, també és un amplificador que ens va en contra i fa que no ens enfrontem, precisament, amb allò que ens paralitza. Tenim por d’allò que realment hauríem de témer? I, en canvi, tenim por de coses que no ens haurien d’atemorir? Reconèixer les pors (socials i íntimes) ens demostra que som capaços, si ens ho proposem, de rebel·lar-nos-hi. Fallar és impossible.
Després de l’èxit contundent de la novel·la La ràbia (Amsterdam, 2016), en què aborda la problemàtica del bullying, l’escriptora i activista per la pau Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ens presenta un al·legat contundent per entendre que hem de deslliurar-nos de totes les formes que adopta una de les emocions que més ens paralitzen: la por. Urgent i alliberador, Que no ens guanyi la por ens incita a rebel·lar nos íntimament, socialment i globalment contra aquest ferment de tantes injustícies i al servei sempre del poder i el mercat.
