Ja crema l'heura (Arde ya la yedra en l'original) amb una escriptura postexistencialista, ironitza sobre la cobdícia dels col.leccionistes i convida els espectadors que acompanyin uns protagonistes, tots ells angoixats, tots ells perdedors, que són al caire de l'abisme. Segons el jurat del Premi és una obra sàvia, amb una escriptura intel .ligent i acurada, que fa una exhibició de cultura . És una obra iconoclasta que trenca amb els clixés establerts en el món de l 'art contemporani, amb una mirada crítica als valors arbitraris i mercantilistes amb els quals s'observa aquest art.
