Amb el present volum es clou la publicació de l'Arxiu de l'Església catalana durant la guerra civil, iniciada el 2003. Abasta del juliol del 1938 al final de la guerra civil, l'1 d'abril del 1939, amb la batalla de l'Ebre, l'ofensiva i ocupació de Catalunya i encara uns primers mesos de l'Església catalana sota el franquisme. Presenciem els darrers esforços per restablir el culte públic i evitar que arribi amb els furgons de l'exèrcit vencedor. Vidal i Barraquer i el seu Vicari general, Rial, s'hi esforcen i el Vaticà ho afavoreix discretament, però el Vicari general de Barcelona, P. Torrent, s'hi oposa amb totes les seves forces. El cardenal de Tarragona apel·la al Vaticà davant les represàlies franquistes que es preveuen contra els fejocistes i tots els qui han mantingut contactes amb les autoritats republicanes. El 'cardenal de la pau' és proscrit inexorablement per Franco, però Pius XI i Pius XII el defensen. Un epíleg fa balanç del que la documentació d'aquests cinc volums aporta al coneixement de la història de l'Església catalana durant la guerra civil i del ventall de posicions adoptades pel clergat català.
