Aquesta és una finestra oberta a la Rambla de Barcelona a través dels ulls de la Maria, una guia turística a punt de jubilar-se, de geni fort i ironia subtil. Tot comença quan arriba un grup de turistes que li demana “ensumar” la Rambla que altres defugen. Ella recorda el passeig que li explicaven els avis, lloc de tertúlia i de veure passar la vida. És conscient que ha perdut l’encant d’aquells temps, però també que encara té un punt d’atracció especial. La Maria s’esforçarà per descobrir-los aquest cant de sirenes captivador i mostrar-los què hi ha més enllà de les fotos de postal, l’ànima que s’amaga rere la façana d’aquest passeig que ella coneix tan bé: la tossuderia de botigues emblemàtiques; el món enigmàtic de les estàtues —les humanes i les que no ho són tant—, la vida convulsa d’institucions amb tant bagatge històric com el Gran Teatre del Liceu o la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts, les joies urbanes en què s’han convertit espais com el Mercat de la Boqueria o el Palau Güell de Gaudí, les mil anècdotes que emmagatzemen les floristeries, el monument a Colom, restaurants i hotels que presumeixen d’inquilins il•lustres, o els records amagats en carrerons on sovint no arriba ni el sol ni la curiositat dels visitants. Al final del viatge, el grup de la Maria haurà après a badar, a deambular sense un objectiu concret i a ensumar aquesta Rambla tant coneguda i desconeguda alhora. Tampoc no cal gastar-se gaires diners per a entrar en aquest museu a l’aire lliure.
