A partir d'una sèrie d'anècdotes, Guy de Forestier determina que la manera de ser catalana recolza sobre tres eixos. En el primer hi ha el sentit de la mesura i, davant seu, un excés incontrolat. En el segon veiem una tendència a associar-se i, al davant, un marcat individualisme. I en el tercer, la serietat davant del sentit de l'humor.
