Han passat dos anys des que la Duna va començar a escriure el seu diari. Ara té 14 anys. Ara s'entén millor a si mateixa, i al món potser .
Ja fa dos anys que escric aquest diari i em sembla que ha esdevingut meu segon millor amic. El primer segueix sent el Max; ara que tenim catorze anys, la nostra amistat ha madurat però l’amor que sento per ell s’està posant interessant i… una mica complicat. A més, no hi ha qui desenganxi la mare del Manel, que té un fill petit, i a sobre l’avi Ignasi s’ha enamorat. Per si tot això fos poc, el poble està en perill: una empresa promotora es proposa de canviar greument el preciós paisatge de Dunes; la nostra colla baliga-balaga, però, hi té molt a dir!
