PREMI VALÈNCIA NOVA ALFONS EL MAGNÀNIM DE NARRATIVA 2018
violeta té por sovint. quan trona, quan hi ha molta gent en un lloc, quan troba moltes majúscules juntes (no li agraden gens, les majúscules, però tampoc les olors fortes, ni els texans, ni les mentides, ni que la gent es pose al mig quan fa fotografies). i té por també quan algú passa l'aspiradora, quan se li acosta un gos o una abella, quan l'han de punxar... i, així i tot, violeta és valenta, perquè viu en un món ple de trons, de gent, de majúscules, abelles, aspiradores, gossos i injeccions. i de llops. i de gent que, sense esperar-la, la descobreix. i l'estima.