Onze textos que caminen entre la tristesa i la comicitat i que retraten, punyents, una societat aferrada a les seves tradicions i que es resisteix a obrir-se a la nova realitat social. Personatges que tant es qüestionen –amb diàlegs extrems, per certs, per delirants– les bases de la seva existència com parlen de coses ben banals. Entremig entren en joc la dicotomia eterna entre poble i ciutat, o el difícil equilibri entre esquivar el destí o sotmetre-s’hi.
