Escriure un dietari ens permet retratar un moment vital, però
també capbussar-nos en la memòria, en “l’eco que continua
reverberant quan el so ja s’ha perdut”. Si el so es perd en la
distància, la memòria l’amplia i el modifica. En aquesta ocasió
el so és el retorn: tornar a casa després d’anys d’absències i
trobar-hi novament les peces per a reconstruir allò que hi vam
deixar. No som els mateixos, la ciutat i els amics han canviat,
jo també. Hi ha rostres del passat que a poc a poc recupere,
llocs, paisatges, vivències, tot un mosaic de composició
complexa al qual se li han remogut moltes tessel·les. Cal anar
ajustant-les amb paciència i comprensió. La inquietud, paraula
que dona títol al llibre, vol dir desassossec o neguit, incertesa,
però també curiositat, deler de conèixer, guspira de viure.