«(Miller) era ben bé la persona del món que el meu pare admirava més, li escrivia cartes, li contestava les seves i, fins i tot, li enviava llibres autografiats». (Glòria Arbonès)
* * *
«El llibre en si no és ben bé ni autobiografia, ni assaig, ni tampoc un llibre de viatges, sinó una barreja de totes aquestes coses combinades i convertides en un cant volador que des de la primera pàgina fins a l’última permet a Miller de rebolcar-se feliçment en l’estil entre poètic i de tocar de peus a terra que havia forjat a París». (Matthew Tree)
* * *
«Miller i Arbonès han estat per sempre més associats en la ment de molts afeccionats a la bona literatura i són realment inseparables per a tots aquells que, d’una manera o altra, vam contribuir al fet que els lectors continuessin gaudint d’una extraordinària simbiosi autor/traductor». (Francesc Parcerisas)
* * *
«Hi ha més de tres mil illes a Grècia. Algunes són tan sols illots rocosos despoblats, però se’n compten unes cent setanta d’habitades (...) és impossible esmentar-les totes. La gràcia està, en qualsevol cas, en anar-les descobrint a poc a poc». (Xavier Moret)
* * *
«Assegut en un banc miro com un pi, encara jove, va resistint l’excés de sol i sequera a tocar del basament de marbre de les columnes del temple... Sembla admirar i alhora envejar, l’esveltesa de l’obra que els homes van bastir aquí. Elles va segles que aguanten vents i terratrèmols, malvestats naturals i humanes. Malgrat tot, m’agrada pensar que es fan companyia, com una parella que s’expliquen les seves coses». (Joan Vilardebò)