Llegir l?antologia d?Angela Marinescu és descobrir una poesia autèntica, diferent, poderosa, audaç i substanciosa. I és que l?antologia que el lector té a les mans trasllada al català poemes d?una veu de referència, però singular, en la poesia romanesa contemporània, que es materialitza en una poètica que es podria anomenar de la transsubstanciació. Perquè Angela Marinescu (nascuda Marcovici) devora els seus propis versos, que són fragments d?existència, vida que alimenta la vida. En paraules seves, «la poesia és aliment». I no només la poesia. També tot allò que l?entusiasma. *** La poesia de Marinescu es transforma davant dels ulls dels lectors en un documental sobre la malaltia i la supervivència. Es comnporta com un organisme viu amb un sistema limfàtic i sanguini. És precisament la malaltia i l?autoviolència dins l?escriptura el que li dona força i potència. *** Confio que els lectors sentiran la mateixa necessitat que ha sentit qui signa la traducció de l?antologia de fer seva aquesta transsubstanciació en sentit invers, engolint els versos d?Angela Marinescu en la lectura per transformar-