Soc així, i així està bé!A la Jana mai li ha fet nosa el seu cos, just al contrari, sempre l?ha ajudat a viure mil i una aventures inexplicables. Un dia en sortir de casa es va trobar amb un objecte nou: un mirall. Aquest, entremaliat, la va convèncer perquè li regalés el seu cos, que segons ell era tan lleig, i així no l?hauria de carregar mai més. Ara que la Jana no té cos, com la trobaran els que més l?estimen?
A vegades ens trobem miralls que ens intenten convèncer que el nostre cos no és tan bonic com ens pensàvem. Ens fan oblidar la importància de tenir cames per caminar, braços per abraçar, una boca per somriure... Per això, tot i la força que tenen les paraules del mirall, és important compartir el que ens passa amb els que més estimem, demanar ajuda per no oblidar-ho. Fa gairebé un any vaig prendre la mala decisió de carregar el pes de totes les meves preocupacions sola, i de creure que el mirall de la meva habitació era l?únic que tenia raó. Ara lluito per fer-lo callar, i recuperar cada dia una mica d?aquell cos que vaig voler regalar. Aquest conte és per a totes les Janes, perquè no torneu a escoltar les paraules del mirall.
