La bomba ato`mica, la cursa armamenti´stica, la cursa de l’espai, l’arribada a la Lluna, els ovnis, la conscienciacio´ ecolo`gica, la reivindicacio´ feminista i racial, la societat de consum, les drogues, els electrodome`stics, la televisio´… A partir del 1945 el mo´n es va accelerar i la cie`ncia-ficcio´ va esdevenir una literatura gairebe´ realista. Si d’una banda hi havia una gran expectacio´ per totes les possibilitats que s’obrien a la humanitat, de l’altra les pors del planeta es van projectar en un escenari dominat per la guerra freda i per l’espectre de l’apocalipsi. El segle XXI e´s l’hereu d’aquella Terra que es movia a batzegades, de les seves esperances i dels seus temors, alguns dels quals, aparentment oblidats, han ressorgit. Cal, doncs, tornar a llegir la cie`ncia-ficcio´ que es va escriure aleshores. Una Terra, me´s enlla` proposa fer un recorregut per la cie`ncia-ficcio´ catalana d’aquell temps, entre els anys quaranta i la fi del franquisme, i convida a endinsar-se en un territori propi i a la vegada universal. L’antologia es divideix en quatre apartats tema`tics (Apocalipsis i refundacions, La cursa i l’exploracio´ de l’espai, Anacronismes i paradoxes temporals i Burocra`cies i altres distopies) i presenta un total de 22 contes escrits per noms que, dels me´s consagrats als me´s desconeguts, s’apleguen sota l’estendard de l’esglai i de la meravella: Joan Oliver, Antoni Ribera, Pere Calders, Jaume Cabre´, Ramon Pe´rez-Pujol, Ma`rius Lleget, Sebastia` Estrade´, Jaume Ministral i Masia`, Pere Verdaguer, Joan Baptista Xuriguera, Nicolau M. Rubio´, Manuel de Pedrolo, Anna Muria`, Pere Verdaguer, A. Munne´-Jorda`, Roser Cardu´s i Maria Aure`lia Capmany. Els contes d’Una Terra, me´s enlla`, molts dels quals havien esdevingut pra`cticament introbables, ofereixen una nova visio´ de la literatura del moment i demostren que la cie`ncia-ficcio´ catalana, per la seva histo`ria i per la seva actualitat, e´s encara un territori ple de sorpreses.
