El desembre de 2022 es va posar en servei la
nova estació coberta de Sant Andreu, que
forma part de la xarxa del ferrocarril de rodalia
de Barcelona i de la gran operació de la construcció
de la futura estació intermodal de la Sagrera i la integració
urbana de les vies ferroviàries al seu voltant.
La història de l’estació de Sant Andreu comença
el juliol de 1854 quan es va inaugurar la línia de
Barcelona a Granollers i, amb ella, Sant Andreu de
Palomar estrenà la seva estació de referència.
Les primitives instal·lacions van anar creixent fins
esdevenir un centre ferroviari imprescindible per a
Barcelona. L’estació de Sant Andreu (amb el seu
cognom de “Comtal”), a banda de disposar d’un feix
de nombroses vies que van servir per convertir-la
en estació de capçalera de serveis de rodalia i
serveis regionals, propicià l’establiment de tallers de
manteniment de trens, aquarterament per a formació
de personal ferroviari i un taller de fabricació de
locomotores, La Maquinista Terrestre i Marítima, que
fou capdavanter a Espanya.
Resseguir la història d’aquesta estació convida
a investigar les claus de la gènesi de les línies
ferroviàries que travessen la ciutat de Barcelona,
tant de les de la xarxa convencional com de la
línia d’alta velocitat. A través del coneixement dels
condicionants que ha tingut la xarxa barcelonina,
hom pot trobar matèria primera per comprendre el
funcionament de la xarxa actual de línies passants i
la planificació de les infraestructures del futur en un
context d’humanisme ambiental.
