El motor d'aquest relat, estil en què em veig i em sento molt còmoda, va ser una notícia o comentari escoltat en una tertúlia sobre una llei que deia, diu, que una menor no pot avortar sense el consentiment de pares o tutors…
La primera reacció va ser una rebotada total. Vaig començar a despotricar i a dir que què coi s'havien empescat els qui havien fet la llei per decidir tan «alegrament» el futur d'una persona i posar aquest, el futur, en mans d'altres, encara que fossin pares o tutors.
Després, molt després, em vaig anar asserenant i un escrit de queixa, la denúncia dir, va prendre lloc al meu cap. D'aquí a asseure'm a l'ordinador i posar-me a escriure no va passar ni el temps de fer un sospir.
Vaig donar forma al relat que havia de ser únic, posant-hi uns personatges i situacions que, en un article periodístic, no hauria fet falta.
Després d'aquest primer relat, la Blanca em va arrossegar de la mà a històries posteriors, amb noves situacions i nous personatges. No me'n vaig poder escapar..
Aquest relat posa de manifest algunes qüestions i qualitats que són presents a les nostres vides i a les quals sovint no donem valor. La indefensió davant la llei, l'amistat, la generositat i l'altruisme, l'acceptació i l'instint de superació enfront de les adversitats a vegades molt punyents, la solidaritat, la determinació de fer de la pròpia vida allò que volem… el perdó…
Aquesta és la petita història de sis dones, grans dones en la seva petitesa, en la seva poca rellevància, no mediàtiques, transparents, no per- què no tinguin secrets, que en tenen, sinó per- què mirades alienes les traspassen, la llum hi corre a través.
Sis històries que trenquen vides en un fet molt puntual, cadascun diferent; volgut o inesperat però que marca, i molt, i que tenen un llarg recorregut en el passat més immediat fins a arribar a un present consolidat que mira cap a un futur esperançador. Present consolidat per la voluntat de cadascuna d'elles, de les sis dones transparents, de fer possible l'impossible: convertir en un record llunyà un record inesborrable.
Cap història té final; no té final una vida fins que aquesta no s'acaba, i la vida que tenen davant es promet encara molt llarga.
Són sis històries obertes. Cada dona tancarà la seva al marge de les nostres voluntats.
