Cinquanta-dos anys, dos mesos i un dia és el temps transcorregut des que l02019;autor es va llicenciar en Medicina (30/11/1969) fins al dia que va penjar la bata (31/1/2022). Bona part dels dos anys posteriors a aquesta data els ha dedicat a passar el rasclet per damunt dels seus records amb l02019;objectiu de desbrossar 02014;de manera aleatòria i un xic desendreçada02014; un grapat d02019;anècdotes i reflexions que constitueixen aquest llibre. L02019;autor confessa haver-se divertit escrivint-lo i espera ser capaç de teixir complicitats amb el lector. Si aquest pensa que està davant d02019;un llibre de memòries farcit d02019;anècdotes i batalletes, doncs... encertarà. Un llibre d02019;aquesta mena, per damunt de tot, ha d02019;explicar històries. Però també hi trobarà moltes altres coses. Perquè l02019;art de fer de metge requereix, deixant a banda els coneixements científics, curiositat, capacitat d02019;anàlisi i de síntesi; també habilitat per fer-se entendre, que sol ser el més difícil. Per tant, en aquestes pàgines apareixeran tafaneries, divertiments, pensaments tristos i 02014;sortosament pocs02014; alguns d02019;amargs. No hi faltarà en aquests escrits l02019;inevitable raig de mala llet de qualsevol escriptor que bàsicament es dedica a observar la conducta humana i plasmar-la en el paper. Bé, en realitat, hi trobarà dos raigs: el de la mala llet, sí, però també el de la tendresa. I a vegades serà un raig i d02019;altres solament un rajolinet, depenent del personatge objecte de la curiositat.
Finalment, l02019;autor demana al lector que li concedeixi una mica de llibertat per amanir el llibre amb unes engrunes de ficció, només les justes. L02019;experiència lectora li hauria d02019;haver ensenyat que els escriptors, sense excepció, són uns mentiders. No només els que escriuen novel·les, sinó també els que a les llibreries destaquen a la secció de no ficció. O sigui que no tot serà «veritat-veritat», encara que aquesta sovintegi molt més que la mentida. Al lector correspondrà esbrinar si hi ha formatge i prou, si la cosa està repartida, o bé si hi ha més pa que formatge. En tot cas, no es pot negar que si el formatge és bo, acompanyar-lo amb un crostó de pa acabat de coure no el desmereix en absolut. L02019;autor proposa un rocafort cremós i fresc com per exemple el Papillon Premium, al damunt d02019;un crostó de pa de pagès i acompanyat d02019;una copa d02019;un bon priorat, com ara el Clos Martinet 2018. El formatge serà la veritat, el pa la ficció i el vi la mala llet i/o la tendresa segons convingui.
Bon profit!
