Som a la costa bretona. Tot just ha sortit el sol. Dos ger- mans, una noia i un noi, perden l02019;autobús per anar a l02019;escola. Aquest serà el començament d02019;un llarg dia de rondaires que els permetrà entregar-se amb tota llibertat 02014;una llibertat robada a la rutina02014; a satisfer la seva curiositat pel paisatge i pels éssers que l02019;habiten. També es descobriran a si mateixos. La gran és decidida, resolta, impacient; el petit, prudent, espantadís, acostumat a anar a remolc de la seva germana. Les baralles i les re- conciliacions són el contrapunt de la seva aventura: roben una barqueta per travessar un braç de mar, furguen en un dipòsit nàutic, escalen un penya-segat, es banyen a l02019;aigua glaçada d02019;una platja solitària, traven amistat amb un gos errant i pestilent, fugen d02019;un guàrdia forestal, es burlen d02019;uns pescadors amb insolència i d02019;uns agricultors que els interpel·len02026; Els seus jocs i cançons infantils són dues notes en discòrdia, fora de lloc, en un paisatge de dia laboral. La posta de sol significa el retorn a la rutina: s02019;imposa la realitat: el parèntesi d02019;entremaliadures i llibertat s02019;ha de tancar i tornar a casa.
