0201C;En aquest llibre estudio com la llengua s02019;ha fet servir com a eina per legitimar el Poder, tant l02019;obtingut de manera violenta com legal, tant el que pretén reforçar una dictadura com el que intenta construir una societat «decent». I, és clar, també com a eina per a subvertir aquests Poders. D02019;aquests usos del llenguatge que legitimen, o que ho pretenen, n02019;estudio un procediment concret: els noms propis que posem a tot el que ens envolta: els nostres fills i els nostres carrers, els esdeveniments històrics i els enemics que els han protagonitzat.0201D; Així, el llibre analitza casos que provenen tant de la vida quotidiana com de la tradició literària i cultural 02014;de Tarzan de les mones a West Side Story, passant per Faust o Lohengrin, i per Proust, és clar02014;, però també dels processos de construcció de les nacionalitats, especialment l02019;espanyola i la catalana: des del nomenclàtor de l02019;Eixample barceloní, vist com un 0201C;lloc de memòria0201D;, al fet que de la mateixa guerra se02019;n digui Guerra del Francès o Guerra de la Independència, o que de la Guerra Civil espanyola se02019;n vulgués dir Guerra de Liberación.
