A principi dels anys 1950, quan la ciència-ficció, que s02019;havia divulgat
sobretot en revistes, va començar a conquerir l02019;espai del llibre,
es van publicar alguns reculls de contes relacionats per alguna
idea però independents en origen, sense voluntat de text unitari.
És el cas de les Cròniques marcianes de Ray Bradbury (1950) i
Jo, robot d02019;Isaac Asimov (1951). Amb Crònica d02019;uns quants temps
fem una operació semblant. Es tracta de dinou relats escrits entre
1973 i 2023, alguns inèdits, altres publicats en revistes o en llibres
col·lectius, que endreçats d02019;acord amb una cronologia ideal configuren
la crònica imaginada d02019;unes situacions no viscudes, o no
viscudes encara per una humanitat tanmateix identificable.
