Aquesta obra traça un dibuix global de l’univers
concentracionari que es va organitzar al sud
de França per tancar els republicans espanyols
després de la derrota republicana del 1939. La
retirada és el punt de partida. El pas de la ratlla
i la reacció francesa a l’arribada del contingent
d’exiliats, que ells titllaven d’espagnols indési
rables, donen pas a la descripció de les particula
ritats de cadascun dels camps que conformaven
l’engranatge repressiu concentracionari francès.
De la mà de documents inèdits, testimonis foto
gràfics i relats en primera persona d’aquells que
ho patiren, es descriu el dia a dia en els camps: la
subsistència entre les filferrades, la disciplina i
vigilància, l’articulació de la resistència de l’indi
vidu a través de la cultura i l’educació, com tam
bé la militància política i sindical dels interns. El
recorregut conclou amb els «Itineraris de l’exili»,
en què es relata la possible sortida dels camps:
des del retorn a Espanya fins als enrolaments a
les Companyies de Treballadors Estrangers o els
viatges a Amèrica.
