0201C;La porta del sol és la gran novel·la de la Nakba.0201D; Aquesta declaració, compartida pels crítics d02019;arreu del món i pels historiadors que coneixen a fons la història de Palestina, té moltes implicacions. La primera és biogràfica: Elias Khoury, tot i no ser palestí, va lligar el seu destí als habitants d02019;un país esborrat del mapa i va lluitar tota la vida perquè tornés a existir. La segona és literària: poques vegades com aquesta l02019;invent formal d02019;un novel·lista ha sabut restituir l02019;existència en totes les seves dimensions. En una habitació d02019;hospital, un vell està en coma i un jove el reté explicant-li les mil històries que han compartit 02014;les dels habitants del camp de Sabra i Xatila, evacuat ja durant el temps que dura la llarga conversa d02019;un quasi fantasma amb un moribund.
0201C;L02019;obra d02019;Elias Khoury és tota ella un recordatori del poder de la literatura per posar nom a allò que la injustícia vol esborrar0201D;, escriu Luz Gómez al pròleg d02019;aquest volum. I Blanca Llum afegeix: 0201C;La porta del sol és una conversa en què una multitud de veus conforma una polifonia transparent i esquinçada sobre la catàstrofe que viu la població palestina. No només es tracta de recordar, sinó de dir per què es parla i per què s02019;erigeix un discurs que alhora pot ser una dissertació sobre la militància, un relat sobre les coses i els dies i el futur que malgrat tot existeix, una oració fúnebre i un cant a les cases que es tomben, a les oliveres que sobreviuen i a la fraternitat que sorgeix de les condicions més difícils i extremes, més abusives i tristes, més doloroses i injustes.0201D;
