A Les despulles, Carles M. Sanuy consolida la cristal·lització de tradició i experimentació formals dels darrers anys amb una proposta que es constitueix en un únic poema composat per un text introductori –cap cos...- i vint-i-nou octaves escrites en versos decasíl·labs fragmentats que a la vegada funcionen, cadascuna d’elles, com a poemes individuals.
El llibre reflexiona amb ironia sobre la quotidianitat domèstica, interrompuda per la relació sexe-afectiva que s’estableix entre un sexagenari i una dona de vint-i-pocs anys. Textos, per tant, que, entre la sornegueria i l’erotisme, parlen de la solitud, el desig i la decadència
