Em dic carrer de Corró. No sóc fruit de cap caprici. Em varen crear per necessitat. Durant el segle XVI, l'anomenat Segle d'Or de Granollers, les cases s'amuntegaven, pis sobre pis, encotillades per les muralles. Calia sortir a fora, eixamplar, construir nous edificis. Era temps de prosperitat i Granollers havia esdevingut un centre comercial de primer ordre. La seva situació era privilegiada; al llarg de l'eix econòmic i de comunicacions que unia Ripoll amb Barcelona, passant per Vic, el mateix Granollers i fins a Barcelona.
Els qui tenien la responsabilitat del govern de la vila van decidir obrir carrers fora muralles, i ho varen fer pels dos portals que segueixen l'esmentat eix: el de Sant Cristòfol - més endevant Carrer de Barcelona - i el de Sant Antoni que acabaria, després de diversos noms, portant el de carrer de Corró, és a dir, un servidor. Ambdós carrers, doncs, sobre el Camí Ral.