Cites amb Courtney Zoffness

Sortir de mare és un llibre de no-ficció publicat per Segona Perifèria on trobem 10 petits assajos interconnectats. En tots ells l’autora escriu com a mare americana que observa els seus fills com van pel món. Vol ser un referent per als seus fills. De fet, Courtney Zoffness, que és professora universitària, va començar a escriure quan va néixer el seu primer fill i va acabar aquest llibre quan el segon ja tenia cinc anys. L’experiència materna li va canviar la visió de l’actualitat del seu país i reflexiona sobre diferents temes des de la seva condició de dona jueva, tot i que ella confessa que té una relació complicada amb la religió en general i la jueva en particular. Vol ajudar els fills perquè siguin empàtics amb la vida i partint d’anècdotes personals abasta temes importants i problemàtics com la policia racista, el feminisme, el masclisme, la maternitat subrogada, el clima, les relacions familiars i d’amistat, la religió… 

Un llibre que aporta una mirada intel·ligent a tot el que ens envolta i que us recomanem.

“Vols ser un model de generositat i bondat per als teus fills, has dit al teu marit que penses que això és el més important, més que la intel·ligència, la laboriositat o la creativitat, qualitats valorades especialment pel teu entorn de gent benestant de Brooklyn, qualitats que també semblen les més valorades a la teva ciutat natal. Unes bones notes i aconseguir els objectius és motiu d’orgull i d’adhesius al para-xocs del cotxe. I en un grau menor, empatia. Els teus pares, els professors i els monitors del campament et van ensenyar a ser bona persona, però, com tothom, vas rebre missatges contradictoris.”  Pàg. 57

“Què haguessis fet si no haguessis pogut quedar-te embarassada? Fins on hauries arribat? Fecundació in vitro? Donant d’esperma? Donant d’òvuls? Hauries llogat una mare subrogada? Fins a quin punt té valor per a tu –econòmicament?, emocionalment? – un fill biològic, i fins a quin punt t’hauries plantejat l’adopció? T’hauries adonat que podies esdevenir mare i, a la vegada, canviar la vida d’una criatura sense pares? L’única manera de respondre a aquestes preguntes seria haver tingut una altra vida. Amb la teva incapacitat biològica n’hi hauria hagut prou per determinar la teva necessitat de maternitat biològica.”  Pàg. 94

“Escrivia –escric- perquè valoro les sorpreses i les limitacions del llenguatge, i perquè a la universitat vaig sentir més connexió amb els llibres que amb els amics. La literatura em va oferir autopistes senceres cap a la comprensió, la compassió, una ment més silenciosa. Escriure em va permetre, també, canviant el punt de vista de la lent, la possibilitat de practicar la introspecció, posar a prova les idees preconcebudes, desembullar experiències i observacions. Era un intent de participar en la conversa més que no pas fer que sí amb el cap mentre durava.” Pág. 149-50

Dolors Olmedo