El mar terra endins

Durant la vetlla d’un difunt de 79 anys anomenat Simón en una petita ciutat armènia, es presenten a casa de la vídua quatre dones. Totes es coneixien des de fa molts anys, ja que eren antigues amants del mort.

Aquest és el punt de partida d’una altra novel·la extraordinària de Nariné Abgarian, El mar terra endins editat per Comanegra. L’autora ens transporta a Armènia entre els anys cinquanta del segle XX i l’actualitat. I ens la retrata a partir de la vida d'aquestes cinc dones: Sofia, Elisa, Sussanna, Silvia, i la dona de Simón, Melània.

Nariné Abgarian ens narra la vida de cadascuna d’elles. I ho fa amb una habilitat i profunditat extraordinàries.  Ens l’explica a través de les seves vides quotidianes, dels fets extraordinaris, de les alegries i les penes. Però el que la converteix en una narradora de primer nivell mundial és la seva capacitat evocadora. Sense adonar-te’n t’inclou dins la vida dels personatges, aconsegueix que et submergeixis alhora en el seu interior i en el context on viuen. Ja que ambdues coses són indestriables. És aquesta habilitat, que sols està a l'abast de grandíssimes narradores i narradors, el que converteix tant El mar terra endins com I del cel van caure tres pomes, en novel·les fora de sèrie.

Cal destacar també que tota la novel·la és en clau femenina. Simón és un personatge que enllaça la vida de les cinc dones, però que simplement hi està de pas. Elles són el nucli de la novel·la.

I com a final, tant sols diré que sura en l’ambient una lleugera boira quasi onírica que ho impregna tot i que té un aroma molt lleuger a realisme màgic. Si us agrada la bona literatura sense artificis i amb una profundíssima dimensió humana, Nariné Abgarian és IMPRESCINDIBLE.

Jordi Riu

*imatge de portada extreta de la web Ets el que menges