La literatura contra les dones
-
Entre febrer i març van arribar dues novetats: dues magnífiques edicions de dos clàssics escrits per dones. El primer és Maria o el món contra les dones de Mary Wollstonecraft i el segon, La nit de l'esvàstica de Katharine Burdekin. Ambdós llibres són obres escrites en moments històrics molt especials i és que Maria o el món contra les dones va ser escrit a finals del segle XVIII, és a dir, en ple esclat de la Revolució Francesa, esclat de la il·lustració, moment de guerres i imperialismes. Per la seva banda, La nit de l'esvàstica es va publicar el 1937 en ple ascens del nazisme i a les portes de la Segona Guerra Mundial. I malauradament, tots dos ens recorden l'opressió de les dones començant per com es van publicar. L'obra de Mary Wollstonecraft (autora coneguda per la Vindicació dels drets de les dones i no ens enganyem, per ser la mare de la Mary Shelley, l'escriptora de Frankenstein) es va publicar de forma pòstuma i sota l'ala del seu marit, William Godwin i no va tenir gaire bona rebuda tant pel fet d'haver estat escrita per una dona com pel caràcter marcadament feminista. Pel que fa al llibre de Burdekin el va haver de publicar sota el pseudònim de Murray Constantine i és que als anys 30 tampoc estava gaire ben vist que una dona escrivís i menys, literatura especulativa.
La nit de l'esvàstica ens acaba d'arribar de la mà de Duna llibres i es tracta d'una distopia que anticipa l'ascens del nazisme i l'imperi japonès. Ambdós han guanyat el que l'autora anomena la guerra dels vint anys i ens ubica 700 anys després d'aquesta. És un món marcadament masculí on les dones són relegades a uns guetos i l'únic paper que tenen és el de paridores. De fet, han estat tan humiliades i tan menystingudes que fins i tot elles han perdut la percepció de ser persones. A tall d'exemple, les porten amb el cap rapat i les vesteixen amb parracs per no parlar del fet que els homes només acudeixen a elles perquè tenen el deure d'engendrar fills. En aquesta "novel·la", i poso novel·la entre cometes perquè pràcticament és un diàleg polític, Burdekin desplega tota una declaració d'intencions i relaciona de forma evident el feixisme amb el masclisme.
-
I de la mateixa manera, Maria o el món contra les dones publicada per Cal Carré també és una declaració d'intencions i un discurs polític. En lloc d'una distopia però, es tracta de la realitat del moment. Wollstoncraft decideix posar sobre la taula el paper de la dona a la societat i ens mostra diferents dones de diferents estaments socials en el seu context. Començant per la protagonista del llibre, Maria, que a l'inici de la novel·la ens explica que la tenen tancada a un psiquiàtric per ordre del seu marit. Al llarg de la narració anirem sabent el perquè d'aquesta reclusió i sabrem que és totalment injusta i que està a mercè d'un home mesquí, estúpid i vanitós. Però també ens explicarà les penes d'altres dones, per exemple, la dona que li fa de zeladora cau en desgràcia ja de nena i haurà de passar per tots els estats: des de mendicar al carrer, prostituta o de serventa en diferents cases on els homes abusen d'ella i les dones d'aquests homes la tracten com si fos deixalla a causa de la seva procedència social.
Dues novel·les doncs que denuncien la situació de les dones en moments molt diferents de la història. Ambdues amb un discurs polític feminista i anticlassista fins i tot. Són novel·les dures, tant per la temàtica com per la forma en què estan escrites, com us deia ambdues fan un desplegament de les seves idees en forma de monòleg. No són novel·les d'acció sinó de conviccions fermes que es transmeten de manera que ratlla l'assaig, així que no hi busqueu una novel·leta d'estiu. Això sí, són novel·les necessàries cada vegada més sobretot ara que estem davant de fets com els de l'Obregón o l'ascens de VOX. Cal recordar i denunciar i si elles ho van poder fer, nosaltres també.
Marina Santaeugènia