Les xerrades de la Zona Friqui
-
Dissabte 18 de novembre en vam celebrar una de ben grossa. Paradetes, tallers, cosplayers, dansa, cinema… I xerrades! La Gralla va acollir cinc activitats entorn els gèneres fantàstics. Us faré cinc cèntims de les dues xerrades que vaig moderar.
La primera va ser una taula rodona amb cinc escriptores fantàstiques. Cinc escriptores que exemplifiquen la varietat de gèneres dins del fantàstic i dins de les terres catalanes. Elles són l’Eva Espinosa (Miràbilis, Males Herbes), l’Inés Macpherson (Els fils del mar, Spècula), la Mireia Lleó (Sota la cendra, obscura), la Sònia Boj i l’Alícia Gili (totes dues per El nom de l’Univers és fetiller, SECC). Com us deia, totes elles pertànyen a gèneres molt diferents i a l'inici es va fer difícil trobar un nexe en comú, però en vaig trobar un parell: totes plasmen realitats femenines molt diverses i totes són creadores de mons i ja no diguem universos, en el cas de l’Alícia i la Sònia. Aquests punts de connexió van servir per inciar la conversa i totes van estar d’acord amb el fet que ambdues creacions flueixen a mesura que van escrivint. És senzill escriure sobre dones perquè és la seva pròpia realitat i els mons s'han anat creant a mesura que les novel·les avançaven. També vam parlar de referents passats i futurs. Le Guin està present en totes elles però no només. De fet, es va comentar de la importància de reclamar nous referents i, tot i que elles no van voler reclamar aquest dret, sí que vam estar d’acord amb el fet que ara mateix hi ha moltes dones escrivint fantasia i ciència-ficció i que, per tant, les dones de les pròximes generacions tindran un fotimer de referents nous que fins ara no teníem.
-
L’altra taula que vaig moderar, aquesta vegada amb el Jordi Riu, va reunir diferents traductors. Traductors de gèneres fantàstics de l'anglès al català. Vam parlar amb l’Edgar Cotes, l’Anna Llisterri, el Jordi Llavoré i el Lluís Delgado. Va ser una conversa molt enriquidora en la que tots ells van declarar que mai volien trair els escriptors originals, però que inevitablement, acaben creant la versió que ells copsen. Em va sorprendre que, pel que fa al tema dialectal de l’Edgar, propi de les terres de Lleida, va donar pràcticament per suposat que l’obvia per intentar escriure directament en català normatiu. I clar, posats a parlar del que és normatiu va sorgir la polèmica sobre els gèneres no binaris i quins criteris segueixen ells. Tots van estar molt d’acord a dir que com a col·lectiu és més natural adoptar el masculí per tal de no forçar ni allargar en excés un text. Però que si un autor decideix encabir un personatge no binari cal respectar-ho i plasmar-ho en la traducció adaptant el llenguatge si cal. També vam parlar de les diferències a l’hora de traduir novel·les, assaig o còmic i les dificultats que comporta cada un. Pel que fa a la traducció dels gèneres fantàstics, sí que van esmentar que sovint hi ha lèxic que cal cercar més pel fet de tractar temes científics purs en el cas de la ciència-ficció o termes medievals pel que fa a la fantasia, però tots ells s’hi diverteixen tant, que per ells és tot un plaer.
I, en definitiva, va ser un gran plaer reunir escriptores i traductors amb ganes de xerrar i d’explicar-nos les seves experiències literàries.
Marina Santaeugènia
Fotos d'Ivet Jornet