INTERFERITS

Després de Hans Bellmer, George Grosz, Leonardo da Vinci, Albrecht Dürer, Rembrandt van Rijn ,Edward Hopper, Michelangelo Buonarroti, Junceda, Antoine de Saint Exupéry, William Kentridge, Picasso, Egon Schiele, Joseph Beuys,  Käthe Kollwitz, Ramon Casas, Klimt, Aubrey Beardsley, Arimany, Jake & Dinos Chapman, Winsor McCay, Ingres, Munch, Apel·les Mestres, André Masson, Max Ernst, Ives Tanguy, Josep Maria Madorell, Rafael Sanzio, John Currin, Jean Fouquet, Bruegel, Botticelli, Tintoretto, Jan Van Eyck, Valdés Leal, Goya, Keith Haring, Piranesi, Gustave Doré, Amador Garrell, Toulouse Lautrec, Jackson Pollock, Francis Bacon, Raymond Pettibond, Enric Sió, Günter Brus, Dieter Roth, Otto Dix, Klimt.

Què dibuixar?

O per què fer-ho?

Perquè fer art no és solament un fet comparatiu.

No cal portar tota la història de l’art al cap per fer art. Però segons com, pot anar bé. I també malament.

Els consells, en art, no acostumen a funcionar.

Altra cosa és on queda classificat el treball, diguem-ne autònom, que segons Duchamp _que va iniciar-se en l’art fent dibuixos còmic-satírics a publicacions de principis del segle XX_ determinava en: bo, dolent, indiferent, déjà vu, i no experimentat.

Doncs intentar que el treball artístic encaixi en la primera o l’última.

Treballant acuradament, fins i tot a l’indret més delicat dels fems, amb el mateix tipus de connexió que existeix entre el cap, la mà, i la cal·ligrafia; i que aquesta connexió ens salvi de l’Alzheimer.

Atenció, és l’hora d’apagar el televisor.

Respectuosament, Germans Vacca

1 d’octubre de 2024